Sobre la vaga del 13S

Estic senzillament flipant en veure per la TV3 que hi haurà vaga el primer dia de classe i comprovar que l’únic sindicat que la recolza és CGT. La resta, amb la tàctica habitual ens animen a concentrar-nos, a fer classes al carrer, i d’altres “paridas” per poder apuntar-se un “tanto” si la cosa tingués èxit. La situació és vergonyosa i a la vegada esperançadora.

Comencem pel dolent. Encara que a Catalunya les retallades de l’educació el curs 2010-2011, el treball sindical que s’ha fet aquí es per riure; i l’escassíssima preocupació d’una alarmant part del professorat no només per la seva feina, però també per la qualitat de la educació de la generació que ens substituirà… això es per plorar.

Aquesta falta de vocació, o desgast, o irresponsabilitat (ja no sé com dir-li) ha fet que es visqués amb total normalitat la passivitat dels sindicats majoritaris fins que, oh, miracle!, a Madrid dins el mateix marc, els mestres i professors van començar la “Marea Verde”. Aleshores, aquí, renunciant a la força ja creada per aquest nom i color, va aparèixer la “Marea Groga”.  Perdoneu-me, però això va ser una cagada tal com ha demostrat el fet que cap altra comunitat ha cregut necessari un color diferent, perquè la lluita és la mateixa.

Tot i així, recolzo la Marea Groga de manera activa: assemblees concentracions, tancades… el que calgui. Però siguem sincers, aquest col·lectiu i les seves idees (que, en general, comparteixo) no arriben al profe conservador que com que vota CiU no s’ adona que, de fet és tan fatxea o més com els “peperos”. A aquesta gent li cal un sindicat dels grans; i és lògic, ja que estan en la mateixa línia de pensament. Un sindicat d’aquells que va seguir abans de “cansar-se”, de “donar-nos el relleu als joves”, d’aquells que no estan movent un dit, però s’estan afegint al “carro” amb un desvergonyit intent de ficar-se totes les medalles sense mullar-se el cul.

Fa tres anys, quan aquell enemic del seny i l’educació pública que es deia Ernest Maragall ens va posar una horeta lectiva més, aquí no es va sentir ni “mú”.  Es van fer “concentracions de postal” de vagades fins i tot durant l’horari lectiu. Aprofitant forats vaig anar a una d’elles i…  sorpresa!: només hi havia sindicalistes (tots amb una pancarta o cartell) i dos o tres mitjans de comunicació. Davant la ridiculesa de la situació, recordo preguntar-me si alguna de les dones allí presents no haurien anat a la perruqueria per treure’s la foto…

Llavors em vaig trobar un parell de excompanyes que treballaven al costat. I una em va il·luminar: un bon amic inspector li havia dit que sindicats i Generalitat havien pactat. Aquell any va haver-hi més alliberats que mai. A la meva escola sense anar més lluny, una persona que es va ficar en aquest sindicalisme de postal per primera vegada va ser alliberada de la seva jornada completa. En plena crisi!

Des de llavors, aquesta tesi s’ha fet una certesa: hem viscut el tancament del nocturn, el tancament del batxillerat a centres amb poques línies, l’ampliació de la nostra jornada laboral, l’acomiadament dels nostres companys, l’augment de ràtios, la designació fraudulenta dels nomenaments, l’ordre  de callar als directors que reivindicaven millores,… i tot amb la total PASSIVITAT dels sindicats (tret CGT). A la qual cosa s’afegeix la  meva experiència:  només van gosar recolzar la vaga estatal d’educació del 22M i la general, ens van convocar a una tancada només  quan van veure l’èxit de les del 14 de febrer (però no es van quedar a dormir) en plenes avaluacions (que hi farem, son alliberats!) i sense encarregar-se de la seva organització. Això és la mateixa línia d’acció que va portar CCOO a apropiar-se de tota la imatge i tipografia creada per l’Assemblea Groga.

Però hi ha raigs d’esperança. En mig de tota aquesta CORRUPCIÓ sindical i MANCA  DE PROFESIONALITAT de part del professorat, apareix una vaga convocada per un sindicat minoritari i anunciada per televisió. Una vaga plantejada pels que creuen en l’educació com a motor de repartiment del capital cultural, social, i econòmic d’un país. Una vaga a la que s’han afegit centres en bloc. Una vaga que en alguns instituts farem 3 o 4 persones, però que ens servirà per recordar-nos qui som.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: